ni regals carregats de crisantems
pogueren llaurar-te feréstega
per retornar-me aquella manta
aquell color
esdevé mort
la meva respiració no alimenta, asseca
tots els tolls sempre dins meu
tots els mars en mes venes i artèries
tot isolament en m'amarada pell
tot refugi proper fugint-me veloç
No hay comentarios:
Publicar un comentario