un tacte de batecs accelerats
- et molesta? paro?
- no, m’encanta
i el remordiment que ofega
sense haver res que lligui
i alhora tot és un gran nus
el meu eix està desviat
fa mesos que va torçar-se
i nomes vaig adonar-me’n
quan vaig sentir el crack
dins meu
profund sospir de sorra
rossegant-me la gola
sóc una òrbita perduda
sense planeta ni centre
només amb una gran por
i un desig enorme
No hay comentarios:
Publicar un comentario