passear per Pont
ere mirar pe's racons
cap alçat tot el rato
revisant esquines
totes plenes de nius
mama i papa explicant-mi
de la seua cua tallada en V
la seua panxeta blanca
i com venien amb la calor
els orenetes són casa
són pedra i són fusta
són del meu barri vell
perquè formen part
dels meus primers records
com anar a txugar als prats
com anar a buscar móres
com el refugi dintre un arbre
com sabre que les pedres
el foc i les muntanyes
sempre, sempre hi seran
No hay comentarios:
Publicar un comentario