Tot torna a començar.

El sabor de la fugida comença a inundar el meu pintallavis. En una setmana ja no hi seré i tot serà nou. La inevitable por i les ganes d'arribar em recorden a aquella frase de Vetusta Morla. "El valor para marcharse, el miedo a llegar." Valor per marxar sempre n'he tingut, però pensava que mai tindria por, jo.

Un nou moment s'alça entre les nostres veus.

Noves mans, nous sentiments,

nous cabells, noves mirades.

Com un au fènix

tot torna a començar.

I és que... "tothom sap que la sospita és la primera forma de fe que existeix".