Trobo a faltar els poemes

Trobo a faltar els poemes.
Com, a ulls clucs, se m'enreden
a la gola tot ennuegant-me.

M'agrada quan plou perquè
em sento dins una cova,
l'olor canvia i puc respirar.

Fujo de la pausa com puc,
m'entrelligo a ella com puc,
i així és com puc seguir.

Poc a poc, com la pausa.
Escoltant molt i mirant lo just,
i les paraules no s'entrebanquen.

Poc a poc, com la pausa,
intentant despertar el meu lèxic
de la seva letargia profunda.

El silenci només vibra
i l'aigua cau, indefensa,
de mica en mica repicant.

Mil gotes fora la cova.
Mil retrons en forma d'eco,
ressonant sense cloenda.