2/1/17

La lluita

Feréstega la meva sang
repica els límits.
Tot el cos batega.

La misma guerra de siempre
ha hundido tan profundas trincheras...
vacua tierra de nadie
cosida en mis adentros.
Saber incorrecto el bombear de mi sangre,
comprender la errónea lengua del sentir,
incapacidad de imponer la realidad.

Hay una burbuja que crece y crece
y crece y cada vez es más grande
más grande y más tangible
más tangible pero es de agua
y mis dedos no pueden
atraparla
- controlarla.

La verdad queda hundida bajo el llanto desesperado
de una mirada que ha perdido la visión.

El prefix BI, sempre present,
aquesta vegada amb laterals;
un pèndol que oscil·la
sense patró ni alternativa.