la olor de crema
si sent tot lo txuny
a cop de fusta
camí de falla i rantiner
la nit bruixa s’aprope
si note a l'ambient
en lo caliu de la txent
el principi de l’istiu
e vint-i-tres
la colònia de l’aire
s’ha convertit en brasa
en samarretes negres
en cada any més turistes
en l'orgull del patrimoni
en la tradició pagana
en tothom puyant al faro
en tothom esperant la hora
en tothom rodejat de família
de la que si trie i de la que no
i una serp de foc
des del meu balcó
i la llàgrima brollant del cor
mentre aplaudim vora les porxades
animant a tothom qui corre
el caliu si transforme en calor
el foc dins del túnel
la suor i la olor de vi
en l'abraçada un cop han baixat
açò e casa
el foc, els crits, la montanya imponent,
la meva família, la de sang i la semi-construïda,
aquell lloc on sempre puc tornar
açò e casa
