6/6/20

no sé qué hago aquí

no sé qué hago aquí

solo tropiezo
y me ahogo

no sé qué hago aquí

siempre sola
siempre sola

no sé qué hago aquí

rodeada de soles
muerta de frío

no sé qué hago aquí

siempre sola
muerta de frío

no sé qué hago aquí

y tampoco nadie
se dará cuenta

5/6/20

els orenetes són casa

passear per Pont
ere mirar pe's racons
cap alçat tot el rato
revisant esquines
totes plenes de nius

mama i papa explicant-mi
de la seua cua tallada en V
la seua panxeta blanca
i com venien amb la calor

els orenetes són casa
són pedra i són fusta
són del meu barri vell
perquè formen part
dels meus primers records
com anar a txugar als prats
com anar a buscar móres
com el refugi dintre un arbre
com sabre que les pedres
el foc i les muntanyes
sempre, sempre hi seran

4/6/20

triste trabalenguas

estoy triste
pero triste triste
tan triste
triste trabalenguas

me trenzo el pelo
pa’cerme pequeña
pa creerme cuidada
pa sentirme arropada

me trenzo el pelo
a ver si así las penas
quedan en mis trenzas
onduladas y presas

a ver si se secan al sol
y se me caen a trozos
a ver si dejan de pesar
y se las lleva el viento

y así no estar triste
nada nada triste
y sacar de mi lengua
ese embrollo de letras