es fon com la neu que cau amb força
però sense cap tipus d'empeny.
El temps es desfà
com aquells famosos rellotges
i només persisteix la indiferència
d'un present buit,
de l'espera d'un futur incert
-carregat de masses esperances.
Noto com el temps
es tranforma en por,
un remolí de vent
que em xucla.
Són masses hores en espera,
i jo ja no sé pas què dir.
L'infinit no acaba d'arribar,
només em fa rosses les puntes dels cabells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario