llenç en blanc,
llençol buit
podria arrencar-me tota la pell
sense pressa
cada pulsió de mort a les temples
inadvertida pels ulls
tan bonics quan tens son
tan lluny quan tens por
podrien estar arrencant-me tota la pell
sense pressa
cada crit de súplica arrencant-me la gola
quedaria ofegat pel saber
que tan sols menysprea el pas del temps
quan és més breu
trenes totes i cadascuna de
les portes es confonen amb finestres
laberint de terra ziga-zaga
que té entrada
però no sort-
No hay comentarios:
Publicar un comentario