Gran revelació: adonar-se de que, a la gent que estimo (poca), l'estimo tant que podria explotar. Tinc tant d'amor acumulat que se'm bloqueja en el pit i m'obstrueix la respiració. Em commou. No puc moure'm.
Per què no puc exterioritzar-me?
No ho sé.
Mai sé si sereu capaçxs de veure com sóc...
Potser ja ho feu.
Potser per això m'estimeu.
...
A vegades hom no s'adona de la vital importància de l'amistat, de la vertadera, de la família real. Sense aquesta no podria seguir, Belice se m'hauria endut al fons d'un pou perdut en 1999. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies...
No hay comentarios:
Publicar un comentario