Sempre la mateixa història.
Quan algú l'estima, el seu cor ple pot vessar-se en altres ulls i deixar de fer-se notar amb dolor.
Però de sobte aquest algú s'adona del real tacte, dels peus sota la lluna, de la seva esquena carregant el pes d'algú. I algú s'oblida de que no se sosté per si mateix/a i comença a caminar damunt la seva pell. I a córrer.
I llavors,
el menyspreu.
I santornem-hi.
- A GIRL HAS NO NAME
No hay comentarios:
Publicar un comentario