La certesa

Hi ha una cançó que em fa por
de tant que s'adiu al meu batec,
de tant que vincula
la meva sort en la teva calor
i explica el meu cervell:
engranatge interior,
i cap a dins,
ben endins,
i sempre
més enllà
del fons
del pou.
Allà on no pugui veure'm
i així no pensar-me.
Allà on resideix l'ego
que creix cap a l'isme
que tot s'ho cruspeix.
Em fa tanta por la cançó...
com amor em provoca la veu
que l'entona des de l'ànima,
des d'aquell seu cervell:
engranatge interior,
i cap a dins,
ben endins,
i sempre
més enllà
del fons
del pou.