21/2/17

el temps m'ha cosit els llavis

La faldilla groga
____la que m'aferma el pas,
el jersei rosa
____la que em fa bonica,
els meus guants verds i grisos
____els protectors del gel,
la meva brusa blanca
____la marca de seny i amor,
i els meus mitjons vermells
____els defensors del món;
les meves peces de roba preferides
s'han descolorit.
Aquest efecte curiós de la rentadora,
que pot unir-nos per a saturar-nos
o barrejar-nos fins a perdre el to.
Tot deixant aquell mitjó
mig descosit
etern solitari.
Només calen uns centrifugats
per perdre les costures.

Ara és el mateix temps,
el que desgasta la roba,
el que desfà els lligams,
que m'ha cosit els llavis.
I un pit-globus
i l'agorafòbia
i uns ulls-boira
i la clastrofòbia
i unes mans trèmoles
i uns peus en contra-direcció.

No hay comentarios:

Publicar un comentario