gespa

l’olor de la gespa
em recorda com m’agrada
aquesta paraula
g e s p a
m’omple la boca
i la sonoritat del català
em penetra els porus
ben endins de l’enyorança
com la pel·lícula d’ahir
com l’error professional
com l’encert personal
com les ganes de tornar
com les ganes de seguir aquí
la balança entre encerts i errors
sempre confosa i desbordada
perquè al meu món
no hi ha sentències
ni colors oposats
sino un gran espectre
de possibilitats difoses