pont

podria di't tantes coses
podria explica't
com el dolor i l’aufec
s’han transformat en enyor
en la necessitat del verd
i del sorroll del riu
a la meua habitació
i per tota la casa

podria escriure't un poema
alabant les teues parets de pedra
es teus prats i tots es racons,
la playeta, el pantano, la vall...
i el cel, sempre ple
però no podria omerte el buit
dintre de un forat ple de ulls

però tamé podria conta't que xarro de tu
com xarro de ma família
amb emoció pero amb vritat
amb l’orgull de sabre que no ets perfecte
pero que ets casa i que sempre ho seràs

podria diteu i teu dic
amb poder i amb aufec,
amb tristesa i amb carinyo,
podria diteu i teu dic,
com sempre
mai de cara
tot pa' yo
tot pa' yo
perquè la vergonya encara pese
però l'amor li va guanyant el pols,
perquè sigue com sigue
i visque on yo visque
tu ets casa i ho seràs sempre