25/5/13

^

Un alè de pau
-els astres no fugen-
i l'harmonia surca la meva pell,
les meves pestanyes
(seques),
la meva respiració entretallada.

L'existència humana es basa en equivocar-nos i rectificar per poder trobar i seguir el nostre camí per a tornar-nos a equivocar i rectificar... Eternament. I l'eternitat no és dolenta si estem en constant recerca de la felicitat, que ben mirat és això, la felicitat, la seva búsqueda eterna, el desenvolupament, el canvi, l'evolució, la millora. Perquè quan t'apropes als teus objectius sents que t'omples d'un nosequè preciós, que no saps ben bé com definir, però saps que és per a tu.

El món ens espera... no li donem l'esquena. Amb contradiccions, amb errors i solucions, amb força. Verticalment i tranversal, girem amb ell.

No hay comentarios:

Publicar un comentario