Quan la realitat m'aclapara i m'adono de la fragilitat del meu ser,
de la seva banal i fútil mediocritat de pel·lícules malinterpretades.
No, mai seré res.
No, mai faré cinema.
El futur és fosc i fa por.
(I, diguin el que diguin, si m'equivoco no puc tornar enrere.)
és egoista, però a mi també em fa mal la felicitat dels altres. tu decideixes què ser, seras el que creguis...
ResponderEliminarAllí està el problema, que per molt que jo decideixi hi ha molts altres factors que prenen la decisió per mi. Factors contra els quals és impossible lluitar.
EliminarPerò gràcies :)
(Em fa ilu que siguis tu el primer comentari al meu blog :3 jajajaj)