Què se n'ha fet d'aquell riu?
Quan dins és plàcid,
fora claus roents es barallen.
Plouen les claus de sol
i només de camps ferms
broten els miratges.
I doncs, què se n'ha fet d'aquell riu?
Abans res era clar
però fluïen les paraules.
Només resta aquesta set
que troba a faltar el riu,
el fum i aquella coïssor.
Només resta l'absència de riu,
les paraules adormides.
No sé qué tiene el catalán que me hechiza... Y ya si lo lee una persona catalana y no yo, me hace sentir aún más.
ResponderEliminarTu perfil me llamó la atención por esas cuatro líneas que, según deduzco, te resumen en esencia. No me arrepiento de haberme quedado a curiosear.
Sí, el català es un idioma realmente precioso.
EliminarMuchas gracias :)