el constant xiuxiueig de les prunes
em recorda l'ànsia d'estiu
a mi, que sempre he estimat el fred
que la suor m'asfixia i fa que em baralli
amb el lila més radical que tinc dins,
amb tots els detalls, amb mi
ara, tot i la temolor de pestanyes,
tinc tantes ganes de sal, de clor i de sol
de tardes sota l'ombra d'un esbarzer
de que em salvin els teus ulls
de poder fer les paus amb l'estiu
de juntes perdre totes les pors
No hay comentarios:
Publicar un comentario