Som buides, les ànimes.
A cops, per tal d'assolir l'excelsa essència gramatical, ortorgàfica i lírica del lèxic més oportú, ens perdem en la vacuïtat d'oracions sense mots. La musicalitat buida de tòniques, àtones i neutres dislocades entre dialectes desdibuixa la fi de tot, i ens quedem en un principi sense línia de sortida, sense anada ni tornada i, per tant, sense retorn.
Què és qualsevol art si no remou vísceres?
No hay comentarios:
Publicar un comentario