no és més foll
qui pentina els camps de sègol
tot cercant l'innominable
que foll és
qui estima amb ulls clucs
i el cor assedegat
què són l'amor i la cerca
sino un trajecte traçat
amb tremolor de peus
i aquella incertesa
però al final del camí
saviesa potser no
clavells turqueses
i sempre un toll on ofegar-se
tranquil·la i blava
la immensitat
Flipant que la meva última entrada tingui també els 'ulls clucs' i el 'tremolor'. La sinèrgia cada dia va a més.
ResponderEliminar