Som éssers nocturns,
éssers vells i arrugats,
criatures del neguit,
caçadors constants
d'un nosequè absurd,
tal vegada inexistent.

Som éssers volàtils,
pensaments efímers d'amor
en un món desert d'emocions,
de camins freds i intangibles,
sense principi ni fi.

Som éssers porucs
caminant entre les sombres,
fugint de l'abscència,
escapant de la buidor
dels dies que hem deixat perdre
com sang entre els dits.

Som cançons d'Extremo
en l'obscura immensitat de la nit,
mirades que s'anhelen,
cossos que es fonen,
llengues que es perden,
estels que s'apaguen.