12/2/15

No sóc (in)feliç.

Que sí, que la meva vida és un desastre.
Que sí, que es rutina desorganitzada, caos monòton.
Que sí, que cada pas és una mossegada al vent.

M'és igual.

-

Tot va de com el vent ens transporta
d'un cantó
al següent abisme.
De com els passos més insegurs del món
s'aboquen al desastre
un cop i un altre,
eternament,
i segueixent caminant ferms.
De com m'és tot igual,
que si caic ja m'aixecaré.
Que tot m'és ben igual!

-

LA REVELACIÓ DE VEURE'S INVENCIBLE

-

Inspirar i deixar-ho tot buit.

Expirar i omplir mirades.

-

Els colors mai resten, només sumen.
Com l'energia.
Ni es crea ni es destrueix,
es transforma.

Que si el tacte de les veus que t'acaronen és com una llima suau
tot l'engranatge funciona.

No hay comentarios:

Publicar un comentario