Dolça i tranquil·la nit, només molesta un suau dolor d'esquena. El no dormir, l'estrés inusual o una ansietat vinguda d'enlloc, ves a saber. Fa olor a verd, a frescor, a bosc humit i a nassos vermells. Una il·lusió pot despertar fins la positivitat més fugissera.
D'això tracta tot. De focalitzar l'atenció, de dirigir les mirades. De sentir en cada fotografia de la majestuosa Islàndia les melodies calidogèlides de Sigur Rós. Del verd xocant amb la neu. De no perdre la constància. De la força que tenen els grocs i els liles quan els uneixes en un blau.
Grocs i liles tan complementaris com sempre.
ResponderEliminarEsperem que el gel d'Islàndia no cremi tant com crema de vegades l'aire de Barcelona.