Mai havia vessat tantes llàgrimes de felicitat.
21 anys m'ha costat adonar-me de que no tota la sal que aboquen els meus ulls és ataronjada. I ser feliç no treu les ganes d'escriure. I no només el dolor se sent tan en dins. Tot de sobte, els astres s'han alineat formant un cercle perfecte en forma de fletxa propulsada.
I em sento protegida.
Petita i refugiada en braços sincers,
en pells vertaderes i cors ben vermells.
En pau.
Sense por.
Tranquil·la.
Acollida.
Volguda.
Envoltada.
Minúscula.
Microscòpica.
Diminuta.
Tant,
que de sobre em sento gran,
furiosament gran,
¡enorme!
¡Gegantina!
Tant,
que sé res és obstacle
i si quelcom s'interposa
¡patapam!
Quan les coses són de veritat, el rierol mai s'asseca.
Segueix alimentant l'oceà.
Mai havia vessat tantes llàgrimes de felicitat, i què bé senta.
Patapam al cul als dilluns.
ResponderEliminarBanyem-nos al riu de les llàgrimes de felicitat!