Tossuda

Tan petitona...
Un farcell de bonys
supurant d’esglai.

La incertesa de veure’s
suspesa en un altre abisme.

Un altre.

Els cicles em tenen ofegada,
baldada davant un camí
que ja no sé com traçar.
La nena segura i clara
creix cap enrere i es desfà
en dubtes i migranyes.
No faig bé la digestió
cap matí i molts migdies.

Però segueixo.
Ben tossuda, com ma mare,
com lunar i ascendent indiquen,
ben tossuda, segueixo.

Els pantalons em cauen
i els cinturons no m'apreten prou;
però segueixo.
Tossudíssima.

L'objectiu és claríssim,
i el camí, tan múltiple
com inexistent, invisible.
I m'és igual Machado.
Si no saps cap on caminar
és impossible crear la senda.

Però segueixo.
Ben tossuda, com ma mare,
com lunar i ascendent indiquen,
ben tossuda, segueixo.

Els nous abismes
no em deixaran de fer por
però la meva essència
tampoc canviarà.